Com podem respondre sense ferir quan ens sentim molt enfadats? Què fem quan estem en ple desacord amb els arguments plantejats? Com responem a l’angoixa i el dolor d’algú a qui volem ajudar? Com ens comuniquem amb els nostres fills quan tenim interessos oposats?
Nou article a DIÀLEGS!
Mentre aprenem a identificar les nostres pròpies formes d’actuar que augmenten el conflicte i la desconnexió, podem educar-nos per estar presents d’una manera que potenciï l’harmonia i la cooperació, i que ens ajudi a respondre a les nostres necessitats.
Què aconseguim amb aquest model de comunicació?
- Augmentar el benestar intern i l’habilitat de satisfer les nostres necessitats
- Augmentar l’enteniment, respecte i la cooperació en les relacions
- Promoure el canvi social de forma no violenta
La comunicació No Violenta, comporta 4 passos, dins d’un procés de relació amb l’altre i amb un mateix:
Observar sense avaluar
Necessitem observar clarament allò que veiem, sentim o toquem que afecta el nostre benestar, sense barrejar-ho amb una avaluació. No obstant això, si barregem l’avaluació amb l’observació, reduirem la probabilitat que l’altra persona entengui el que pretenem transmetre-li. En lloc d’això, recollirà la crítica i s’oposarà resistència al que estem dient.
Identificar y expressar sentiments
Se’ns educa per orientar-nos cap als altres més que per estar en contacte amb nosaltres mateixos. Revelar la nostra faceta humana i expressar la pròpia vulnerabilitat poden ajudar a resoldre conflictes o situacions de comunicació difícils.
Assumir la responsabilitat dels nostres sentiments
La CNV potència nostra consciència que allò que fan o diuen els altres pot ser l’estímul, però mai la causa, dels nostres sentiments. Els nostres sentiments són el resultat de com triem prendre’ns el que diuen i fan els altres, i també de les nostres necessitats i expectatives particulars en aquest moment.
Peticions conscients
Vam aprendre a fer-ho sense criticar, analitzar ni donar la culpa a ningú, sense establir diagnòstics i actuant d’una manera que propiciï la comprensió i la compassió. El quart i últim component d’aquest procés, s’ocupa del que ens agradaria demanar als altres per enriquir la nostra vida. Quan les nostres necessitats es troben insatisfetes, ens atenim a l’expressió del que observem, sentim i necessitem amb una petició específica: accions que puguin satisfer les nostres necessitats.
Article de Jonàs Gnana, Director de l’Espai Familiar i Centre Obert Les Corts
www.pedagogiafamiliar.com / www.facebook.com/PedagogiaFamiliar